• Imprimeix

El programa Erasmus+Sport es consolida com a eina per internacionalitzar l’esport català

El Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, va acollir ahir una nova sessió pràctica sobre les novetats en la convocatòria 2018 d’ajuts europeus a projectes esportius en el marc del programa Erasmus+ 2014-2020. En l’acte, presidit pel secretari general de l’esport, Gerard Figueras, tres de les entitats catalanes que actualment gaudeixen de finançament de la Comissió Europea mitjançant aquesta via han explicat el contingut del seu projecte, accions que ajuden a la internacionalització de l’esport català.

07/03/2018 12:03
sge

Foto: Jordi Estruch

Amb aquesta sessió pràctica, que van seguir 80 professionals de tots els àmbits de l’esport, responsables tècnics esportius d’Ajuntaments, federacions, consells esportius, universitats, clubs i associacions esportives, empreses de gestió esportiva, persones col·legiades, etc., la Secretaria General de l’Esport i la Diputació de Barcelona, organitzadors de l’activitat, van voler oferir als agents esportius del país una visió global de les oportunitats que Erasmus+ ofereix per a la projecció internacional de l’esport català i per a la millora i creixement dels clubs, institucions i la resta d’entitats i organismes que fan rutllar el nostre sector esportiu.

La jornada, conduïda per Blanca Nualart, responsable en matèria de gènere i programes esportius transversals del Consell Català de l’Esport, va ajudar a orientar les entitats i organitzacions esportives en els tràmits per idear i accedir als ajuts del programa Erasmus+ Sport, el programa comunitari d’educació, formació, joventut i esport que pretén augmentar les capacitats i l’ocupabilitat, així com modernitzar l’educació, la formació i el treball juvenil.

Per tal d’acostar de forma pràctica el procediment d’accés i la tipologia d’actuacions que poden acollir-se a ajuts d’Erasmus+, la sessió va comptar amb la intervenció de Jordi Escribà, assessor expert en finançament de projectes europeus, de la consultora B-Link. Escribà va recordar que el termini per presentar projectes acaba el 5 d'abril i que el pressupost de la Comissió Europea pel programa arriba enguany als 37,5 milions d’euros.

Cal subratllar que des de l'inici del programa Erasmus+ Esport el 2014, 46 projectes liderats o participats per entitats catalanes dels 60 presentats que van optar a fons europeus han rebut finançament, un 77% d'èxit. El gruix de la sessió va consistir en l’exposició de tres iniciatives esportives catalanes que apliquen amb èxit projectes i que han rebut aquest tipus d’ajuts. Es tracta del projecte "ETHICS4 SPORTS”, del qual formen part l'Ajuntament de Sant Cugat i l'associació Sant Cugat Creix, que impulsa una metodologia innovadora i un codi ètic i de valors per millorar el comportament dels esportistes en l’àmbit escolar i de lleure; el projecte “WET: WATERSPORTS ENHANCED TOGETHER", amb l’INEFC com a soci, que busca millorar la salut de la població mitjançant la pràctica d'esports aquàtics al medi natural, i el projecte "STICK: SPORT AND ACADEMIC TALENT INTEGRATION THROUGH EXCHANGE PROGRAMMES IN HOCKEY”, liderat per l’Atlètic Terrassa Hockey Club, que pretén facilitar la conciliació de l'esport d'alt nivell amb els estudis universitaris.

Durant sessió, Gerard Figueras es va felicitar pel gran nombre de propostes catalanes que en els últims anys han rebut finançament, “experiències d’èxit”, i va destacar que aquest tipus de jornades són molt útils per “conèixer alguns d’aquests casos i les possibilitats de finançar nous projectes". El secretari general de l’Esport va agrair també les sinergies amb la Diputació de Barcelona a l’hora de fer camí junts en la internacionalització de l’esport català.

En aquest sentit, la diputada d’Esports de la Diputació, Maite Fandos, va animar els Ajuntaments a ser també impulsors de projectes d'Erasmus+ Esport, com ho són clubs o associacions, per "guanyar projecció internacional", i va defensar que aquesta vocació exterior és una de les àrees d’actuació prioritàries d’aquest organisme. La jornada va acabar amb un torn de preguntes i amb l’exposició de les conclusions a càrrec del subdirector general d’Activitats Esportives i Infraestructures del Consell Català de l’Esport, Oriol Marcé.